
La llengua pròpia de Menorca és el català, en la seva variant balear, que avui en dia és co-oficial amb el castellà. A cadascuna de les Illes Balears es parla una variant dialectal, que a Menorca és el menorquí.
El català s'introduí en la societat menorquina amb la conquesta de Menorca per part d'Alfons III d'Aragó i la posterior repoblació de l'illa amb gent que provenia de Catalunya.
A més de les diferències dialectals del menorquí, el lèxic utilitzat pels menorquins inclou algunes paraules i expressions heretades de les dominacions britàniques i franceses del passat. Un clar exemple és la utilització d'algunes paraules, com el "gin"; terme utilitzat per denominar la ginebra, que fou introduïda pels britànics el segle XVIII. Així, també s'utilitzen vocables com "xoc" ("chalk" en anglès i "guix" en català estàndard), es denominen "mèrvels" al joc de les "bales" ("marbles" en anglès) i també s'utilitza el "bòtil" per referir-se a l'ampolla en clara al.lusió al "bottle" anglès.
Amb la llei de normalització lingüística (1986) el català s'ha anat consolidant encara més en la societat. Amb aquesta llei es buscà promoure la llengua catalana entre la societat i s'impulsà el seu aprenentatge a les escoles.
A la majoria d'indicacions de l'illa veurem la presència del català; així per exemple podrem llegir "platja", "port" o "camí". . .







